Resultats de la cerca

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…

Situació Al Passiró, sobre el coll del Barrer, l’empedrat, més o menys refet, s’ha conservat bé fins a l’actualitat J Nuet Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, el coll de Barrer i l’església de Sant Just i Sant Pastor de Valldan Si som a Oliana, podem anar fins a Sant Just i Sant Pastor de Valldan Des d’aquesta església surt, en direcció nord-est, un corriol que s’enfila fins a enllaçar, al coll del Barrer, amb el camí que prové del poble de la Valldan i que, havent superat el Passiró, segueix el vessant meridional de la vall del torrent de Reixà, arriba a la…

Situació Edifici de planta trapezial molt transformada, però amb elements arcaics que reclamen un estudi més aprofundit ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada fora del nucli urbà del Vilar de Cabó, al costat mateix de la carretera d’Organyà a Cabó, a l’entrada de la població JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG576775 Història La notícia més antiga coneguda del lloc del Vilar és del 929, “ in valle Nenpetano, in castro Sancti Saturnini in locum que dicitur ad ipso Villare ” Són freqüents les mencions d’aquesta vila en instruments datats entre el segles X i XI, i en ells consta, com a…

Situació Església de Sant Pere de Tor, que presenta com a aspectes característics un campanar de torre, de forma sensiblement troncopiramidal, i d’altres elements potser anteriors al romànic J Tous L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble de Tor, situat a 12 km d’Alins MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH687146 Història No hi ha notícies concretes sobre aquesta església, i per això cal remetre’s a les referències exposades en la monografia de Sant Pere del Roc de Tor MLlC Església Planta, completament atípica, d’aquest edifici interessant i enigmàtic J Rodon És un edifici molt…

El Spill del 1519 diu que el lloc d’Albàs, on hi solia haver 15 albergs, era despoblat i només produïa herbatge El 1860, però, hi havia 4 cases habitades

Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí

A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…

Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra