Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Fòrum Samitier
Futbol
Entitat barcelonista creada el 1990 a Barcelona.
Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de Catalunya 2002, El Barça d’un…
ritornello
Música
Paraula italiana, diminutiva de ritorno, que significa ’petita tornada’ i que s’aplica, en particular, al tutti d’una ària o d’un concert.
Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de…
moresca
Música
Dansa popular a Europa durant el Renaixement.
Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…
Cobla La Principal de Peralada
Música
Cobla orquestra catalana fundada l’any 1890 a Peralada per deixebles sorgits de l’Escola dels Comtes del Palau, al capdavant dels quals figuraven els germans Serra i Bonal, Miquel i Josep.
Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes La…
Joan Gay i Planella
Música
Músic.
Estudià amb Carles GVidiella, FAlió i MRodríguez de Alcántara El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova 1901-02 El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes Argentina i el 1924 s’installà a Buenos Aires Escriví l’opereta Cors joves 1901, de Josep M Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor 1901 i Aigua mansa 1903, per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull 1902 i per a la de…
Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir obrer i l’…
Pere Riquet
Música
Compositor.
Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el villancico a…
,
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor.
Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català 1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’Europa i també a…
Francesc Rubiralta i Vilaseca
Economia
Empresari.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997 fou cofundador…
Eulogi de Queralt
Música
Guitarrista.
Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’Orfeó Català de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina