Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Altres escolopàcids
Territ de Bering Calidris tenuirostris D’aquest ocell hi ha una única observació excepcional, d’un ocell adult amb el plomatge nupcial el 070479 a les salines de Sant Antoni delta de l’Ebre Aquesta dada, juntament amb la d’un ocell citat l’agost de 1980 a Agadir Marroc, són les úniques observacions conegudes al paleàrtic occidental, d’aquest raríssim limícola del NE de Sibèria Terretita Calidris temminckii La terretita és una petita limícola més aviat escassa i difícil d’identificar que travessa regularment els Països Catalans durant la primavera i la tardor Al territori estudiat, les…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
el Montmell

La Juncosa del Montmell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi del Montmell cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Penedès amb una extensió de 72,76 km 2 , la tercera part de la superfície comarcal, i és el més gran dels municipis A la part meridional, el Puig Francàs 550 m, contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el límit amb el municipi de la Bisbal del Penedès Al puig de l’Àliga, a l’extrem més septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia Alt Camp, Pontons i Torrelles de Foix els dos de l’Alt Penedès A ponent, el límit del Montmell amb el municipi…
Sant Mori
El castell de Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
Bellvei
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Castellgalí
El poble de Castellgalí (Bages)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’extrem meridional del pla de Bages, a la confluència del Cardener i el Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…
Sociologia 2018
Sociologia
El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…
Necròpoli del Saladar (el Cogul)
Art romànic
Situació Un aspecte d’aquesta necròpoli rupestre, amb les tombes excavades en un esperó rocós ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és en un tossal o esperó rocós situat a la dreta del riu de Set, envoltat de camps d’oliveres Mapa 32-16 416 Situació 31TCF089928 El petit tossal on hi ha la necròpoli és a uns 3 km del Cogul, sobre la pista que condueix a l’Albagés Necròpoli A l’esperó rocós, orientat de nord a sud, que ha servit de base a la necròpoli rupestre, almenys hi resten encara vint-i-quatre tombes excavades en el gres A la part més septentrional hi ha un marge de conreu al peu del qual hi ha…
Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI)
Historiografia catalana
Institució de cultura i recerca creada el 1985 a València i que desaparegué el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina