Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Benelux
Economia
Unió econòmica formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
El 1996 tenia uns 26043000 habitants en un territori de 67052 km 2 Els seus antecedents són la Unió Econòmica Belgicoluxemburguesa , encara vigent, i les convencions d’Oslo 1930 i d’Ouchy 1932, projectes no realitzats per pressions de les grans potències d’Europa Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs d’aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la convenció del Benelux, signada a la Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l’1 de gener de 1948 La…
Sepultura de Montclar
Art romànic
Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de qualsevol tipus de…
Joaquim Rafel i Fontanals

Joaquim Rafel i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part…
Unió Catalanista
Política
Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.
Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els…
Eusebi Sempere i Juan
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, escultor i gravador.
Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…
Santa Coloma de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Porta original d’arc de mig punt, tapiada i situada al mur de ponent, a l’indret on ara hi ha el presbiteri d’aquesta església totalment transformada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Coloma és al centre del petit nucli de Montan Mapa 34-11253 Situació 31TCG670773 Per a arribar al poble, cal seguir el mateix camí que s’ha descrit en tractar el castell i la torre de Montan JAA Història La parròquia de Montan, tradicionalment escrit Montant, que apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia de Montedamno , era jurisdicció de l’…
Pep Agut
Art
Nom pel qual és conegut l’artista plàstic Josep Agut i Bonsfills.
Inicialment dedicat a la pintura, al final dels anys vuitanta es dedicà a les installacions, i la seva obra se centrà progressivament entorn de la reflexió sobre el seu procés i l’espai on és exhibida, sempre amb la presència d’un component fortament irònic, així com en les estratègies de la visió Participà en la III Mostra d’Art Català Sant Cugat del Vallès, 1983 i en el Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO El 1988 exposà individualment al palau Marc de Barcelona Proposicions El 1991 deixà Colònia i des del 1992 viu i treballa a Terrassa Ha…
virilocalitat
Antropologia
Pauta etnogràfica de residència segons la qual la parella matrimonial, un cop realitzada la cerimònia del casament, es trasllada a viure amb el grup de parentiu del marit.
cercador
Electrònica i informàtica
Programa d’accés remot que ajuda els usuaris a trobar informació dins d’internet.
Generalment els cercadors es presenten a l’usuari en forma de formulari dins una pàgina web interactiva L’usuari omple el formulari per indicar el tipus d’informació que desitja cercar per a fer-ho, i segons el cercador usat, es poden usar paraules clau, combinacions d’aquestes amb operadors booleans o petites frases descriptives Un cop realitzada la cerca, el cercador retorna un llistat de possibles adreces dins la xarxa que podrien contenir la informació desitjada sovint, cadascuna d’aquestes adreces s’acompanya d’una petita descripció de la pàgina que apunta i d’un valor de…
Crònica de Sant Víctor de Marsella
Historiografia catalana
També coneguda amb el nom d’Annales Massilienses o Chronicon Massiliense, és una obra manuscrita amb notícies diverses sobre el monestir de Sant Víctor de Marsella i d’altra índole, que abraça des del s. XI fins al s. XVI.
Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la Biblioteca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina