Resultats de la cerca

Els seus promotors concorregueren com a Rapitencs Independents a les eleccions municipals de 1987 1000 vots 16,9% i 3 regidors i 1991 1330 vots 22,36% i 4 regidors En les de 1995 ho féu dins la Federació d’Independents de Catalunya , i aconseguí d’expandir-se a diverses poblacions del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta 3 consellers comarcals al Montsià i 1 al Baix Ebre No va concórrer a les eleccions municipals de 1999 i els seus promotors presentaren una candidatura d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC

En les eleccions municipals de 1995, amb la Federació d’Independents de Catalunya IPC-FIC, obtingué 444 vots 21,8% i 3 regidors en les de 1999, 90 vots 3,1%

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de 1980 intentà…

En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista Els seus fundadors…

Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986 5794 vots en les…

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1995 2642 vots i a les legislatives de 1996 2221 votsEls dirigents són Antònia Mercader, Esther del Alcázar, Margarita Olalla i Doroteo Navarro Des de 1994 edita Opción por el Socialismo i Combate Social Al setembre de 1999 un grup de militants del PRT constituí Lluita Internacionalista