Resultats de la cerca

A les illes Balears són escassos els jaciments amb prou informació per a poder plantejar de manera generalitzada l'organització social i econòmica de les comunitats talaiòtiques L'assentament de son Fornés Montuïri, Mallorca Oriental és l'excepció que permet parlar de formes de vida prehistòriques, gràcies a les diverses analítiques de caire paleoecològic, artefactual i espacial que s'hi han pogut realitzar Planta de les estructures talaiòtiques de son Fornés, Montuïri GP-P / CM / JAS Els treballs arqueològics a son Fornés cobreixen el sector sud-oest…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…

Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a la Riera…

Situació Vista aèria d’aquest imposant castell, segurament conquerit als àrabs per primer cop, vers els anys 1015-16, pel comte Ramon Borrell I de Barcelona ECSA - M Catalán Sector superior de la fortalesa, des de la banda meridional, amb les quatre sales cobertes amb volta de canó de perfil apuntat i la torre mestra ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat damunt d’un serrat, sobre el poble d’Alòs Controlava el pas del riu Segre, que passa per sota del castell, a la banda meridional Mapa 33-13328 Situació 31TCG302428 Des d’Artesa de Segre surt una carretera que porta fins a Alòs Des de la…

Situació Sant Esteve de Prunet, antiga parròquia rural, que fou una possessió de Sant Joan de les Abadesses ECSA - J Ponsich El lloc de Prunet, de masies disperses, és a llevant de l’actual terme municipal de Prunet i Bellpuig, en els vessants del Puig Helena i del Montner L’església parroquial de Sant Esteve de Prunet, sobre un serrat, té al costat el cementiri parroquial i una sola casa, l’antiga rectoria Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E Per a arribar-hi cal situar-se al coll del Fortó, en el punt d’unió de la carretera D-618 de Bulaternera als Banys d’Arles i…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota de malla formada per les…

Consideracions generals Dels cefalòpodes fòssils, els ammonits en són els representants més populars Tenen típicament una closca enrotllada planispiralment, amb diferents graus d’involució, cosa que fa que en els casos de màxima involució cada volta de l’espiral quedi abraçada per la següent en el creixement Els ammonits no són fòssils que es trobin acumulats en grans quantitats en els jaciments, sinó que més aviat es troben dispersos una acumulació com la de la fotografia és deguda a la mà de l’home en aquest cas es mostra diversos exemplars de deshaiesítids continguts en una safata, que han…