Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
Mecanismes de contracció i relaxació de les fibres cardíaques
Fisiologia humana
La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…
Cap a la terciarització de l’economia
Evolució del sector dels serveis als Països Catalans i a Espanya 1960-1981 Un dels fenòmens que s’ha manifestat de manera més clara les darreres quatre dècades ha estat l’increment del pes absolut i relatiu de les activitats de serveis en el conjunt de les estructures productives nacionals, la qual cosa ha implicat que la terciarització de les economies més desenvolupades hagi estat espectacular Els anys cinquanta i seixanta foren anys de canvis molt importants en l’estructura productiva de la majoria dels països econòmicament avançats i, també, en la d’aquells que, com Espanya, assoliren en…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
El sector econòmic terciari
La importància dels serveis en el món d’avui En l’àmbit de les economies modernes hi ha un gran nombre d’activitats i sectors econòmics que no produeixen béns materials i, per tant, no corresponen ni al sector primari agricultura i activitats que hi estan relacionades ni al secundari indústria Aquests sectors i activitats, indispensables per al funcionament de les societats actuals, solen rebre el qualificatiu de terciaris Antigament, les activitats terciàries s’identificaven essencialment amb els serveis relatius a la circulació de les mercaderies i les persones comerç, mitjans de transport…
Les infraestructures: entre la potència logística i l’escassetat d’inversions
El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…
Gàmbia

L'economia de Gàmbia es basa en l'agricultura
© Ministeri d'Agricultura de Gàmbia
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita al N, E i S amb el Senegal i a l’W amb l’oceà Atlàntic; la capital és Banjul.
La geografia física Gàmbia és format per una estreta franja de terra de 330 km de longitud i una amplada mitjana de 35 a 40 km que forma un enclavament dins el Senegal Baix i pantanós a l’oest i lleugerament ondulat a l’est, tot el país forma part de la conca inferior del riu Gambie, que el recorre d’est a oest El clima és càlid, amb temperatures altes tot l’any mitjana de gener de 22°C i de juliol de 27° i una escassa oscillació tèrmica 2-3°C Les precipitacions són abundants a la costa més de 1 200 mm anuals i disminueixen cap a l’interior La vegetació a la part occidental, molt a prop de la…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Oman

Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…
Gandia
Panoràmica de la ciutat de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Safor, al qual hom annexà el 1965 els de Beniopa i de Benipeixcar, a la costa, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau.
El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina