Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
La bellesa
La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és sotmès a doloroses…
proposició
Lògica
En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats (‘F’, ‘G’, ‘H’; corresponents al verb o predicat verbal) i lletres arguments (‘w’, ‘x’, ‘y’, ‘z’; corresponents al subjecte).
En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx' segons que F substitueixi ‘…
zeugma
Figura de dicció per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny: La mare escombra la sala, i la filla, el menjador
.
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
tenir
Verb que denota que la cosa expressada pel complement directe pertany al seu subjecte o està sota el seu control, n’és una part, n’és una qualitat o l’afecta de tal o tal manera.
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu (me/em, te/et, se/es). Ex: els rics es donen tots els gustos.
nos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va al darrere mateix d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom.
semideponent
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia gramatical llatina, dit del verb conjugat com a deponent en el perfet (i els seus temps derivats) i com a actiu en la resta dels temps (com, per exemple, soleo/solere/solitus sum, ‘acostumo’).