Resultats de la cerca

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona…

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes…

Adquirí coneixements de solfeig, piano i dansa abans de començar la seva carrera artística en les orquestres Costa Brava, Janio Marti, Caravana i Xavier Cugat, i actuà de presentadora en el programa de TVE Un, dos, tres, responda otra vez 1987 Al final dels anys vuitanta representà Espanya en el Festival d’Eurovisió i enregistrà dos discos en castellà Una mujer como yo 1989 i Rompe el tiempo 1990 Després tornà a la televisió com a presentadora, cantant o actriu d’alguns programes i sèries de Televisió de Catalunya com 10 del 3 1993, Pedralbes centre 1995, Pluja d’estrelles  1993, Nissaga de…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…

Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock,   rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron  —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà  In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en…

Conegut amb el pseudònim de La Veu , Frank Sinatra fou un dels millors crooners del segle XX Influït per Billie Holiday i Bing Crosby, s’inicià cantant en importants orquestres i a partir de l’any 1942 començà a enregistrar discos i a definir la seva personalitat com a cantant de balades i mig temps, amb una imatge elegant i una veu de baríton impecable Entre els seus temes més populars hi ha My way , I’ve got you under my skin o Strangers in the night Sinatra també actuà en el cinema, al principi en musicals i posteriorment en films dramàtics obtingué un Oscar com a actor secundari per From…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits…