Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
Sant Esteve de Morellàs (Morellàs i les Illes)
De l’església parroquial de Morellàs, se’n té notícia des de l’any 1147, en què es fa esment d’una terra que limitava amb la sagrera de Sant Esteve de Morellàs en un document que recollí Francesc de Fossà en el seu cartoral segle XVII De l’any següent és el testament de Gausfred de les Illes, que, entre altres disposicions, llegà a la seva esposa una penyora que tenia a Sant Esteve de Morelans A les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hi figura el capellano de Maurelianis , que havia de contribuir-hi amb 16 sous melgoresos L’actual església parroquial de Sant Esteve de Morellàs és un…
Maurice Duverger
Política
Sociologia
Politòleg i sociòleg francès.
En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers 1942-43, Bordeus 1943-55, on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques IEP, i París 1955-85, on fou director del departament de ciències polítiques 1969-75 L’obra Les partis politiques 1951 esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a dues voltes…
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum, que guanyà,…
Santa Maria de Querol
Art romànic
Tot i que el lloc i el castell de Querol són documentats des del final del segle X, de l’església parroquial de Santa Maria no se’n té cap referència fins al final del segle XII Figura per primer cop, amb la forma Cerol , en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals pagades els anys 1279 i 1280, el rector de Querol hi contribuí cada any amb 60 sous La parròquia de Santa Maria de Querol fou, sens dubte, la principal església del sector Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, i el rector de Querol tenia…
Sant Bartomeu de Tascals, ara Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp)
Art romànic
Aquesta església, al nord-oest del terme, ara reemplaçada per l’actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, fou la primitiva parròquia del terme de les Borges del Camp Fins al final del segle XIV, l’església parroquial de Sant Bartomeu atenia els fidels de Tascals, les Borges, les Voltes, les Irles i Riudecols L’any 1384 se signà un conveni entre els homes de les Borges i els de Riudecols i les Iries segons el qual aquests darrers acceptaven que es construís una església a les Borges, que esdevingués parròquia i que ells quedessin alliberats de contribuir a les despeses de construcció i…
Sant Pere Màrtir de Sant Romà d’Abella (Isona)
Art romànic
Situació Vista de l'absis, al sector sud-est de l'església ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere Màrtir és al centre d’un petit raval situat al sud-est del poble de Sant Romà d’Abella, abans d’entrar al poble venint per la carretera que surt de la de Tremp a Isona JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG383675 Història Malgrat que el seu origen és alt-medieval, manquen notícies documentals per a poder reconstruir la història d’aquesta església MLIC Església Planta de l’església, amb un absis ultrapassat i una capçalera de tècnica més acurada, obrada possiblement en un moment diferent de la nau, com…
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…
peller | pellera
Història
Menestral del ram de la confecció que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.
Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730 Tanmateix, es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina