Resultats de la cerca

Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents de melodia…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es…

Estudià a la Royal Academy of Music i fou violinista de la Royal Italian Opera en 1848-49 Home de múltiples interessos, al principi dels anys cinquanta del 1800 viatjà a Itàlia i estudià cant a Milà Debutà a Verona el 1854 amb el nom artístic d’Enrico Mariani Altra vegada a Londres, i després d’un rotund fracàs en la seva aparició durant una representació de Masaniello , decidí dedicar-se exclusivament a tasques empresarials Així, el 1861 produí al Lyceum Theatre l’òpera de G Verdi Un ballo in maschera , amb gran èxit de públic Al llarg dels anys assumí la direcció de diversos teatres el…

Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City…

Es formà musicalment a Bonn i Munic En el temps que passà en aquesta darrera ciutat coincidí amb R Strauss, que feu possible la seva participació en el Festival de Bayreuth, primer com a assistent 1892 i després, el 1902, com a director del cor El 1903 començà a exercir la docència a Munic, on tingué Wilhelm Furtwängler entre els seus deixebles L’any 1908 fou nomenat director musical de l’Òpera de Stuttgart, activitat que abandonà en fer-se càrrec, el 1919, de l’Òpera de Berlín, que dirigí fins el 1925 Posteriorment dugué a terme diverses gires que el portaren per Europa i Amèrica Les seves…

Estudià amb Z Kodály i L Weiner a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb L Sómógyi També rebé consells d’O Klemperer i B Walter, abans de ser contractat a Györ el 1953 Dos anys després passà, com a repetidor, a l’Òpera de Budapest El 1956 abandonà Hongria i es traslladà a Alemanya, on en 1958-63 fou contractat a l’Òpera d’Augsburg, i des del 1964, a la de Colònia, on desenvolupà un ampli repertori que abraçava des de WA Mozart fins a HW Henze, passant per R Wagner, B Britten o I Stravinsky El 1966 debutà amb Un ballo in…

Autodidacte, fou organista de l’església catòlica de Worcester Compongué peces de saló i obres corals i es destacà amb les cantates King Olaf 1896 i Caractacus 1898 i l’oratori The Light of Life 1896, on es mostrà influït per Brahms i Wagner Aviat esdevingué el primer compositor anglès d’abast universal aparegut des del s XVIII La seva etapa millor s’inicià amb les variacions Enigma 1899 i el cicle de cinc cançons Sea Pictures 1900 per a contralt i orquestra Seguiren els oratoris The Dream of Gerontius 1900, The Apostles 1903 i The Kingdom 1906, dues simfonies d’orquestració…

Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira…

Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss, amb la qual…