Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Iacútia
República Federal de la Federació Russa, al NE d’Àsia.
La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat del s XVII, fou…
Lodi
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’equilibri entre…
Manifestacions del Primer de Maig
Sota el lema "Contra la pobresa salarial i social" es manifesten a les principals ciutats dels Països Catalans sindicats i forces polítiques A Barcelona, el líder de la UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego, encapçalen la manifestació i amenacen amb una vaga general entre final del 2016 i principi del 2017 si no es deroga la reforma laboral Prenen part en la manifestació la consellera de Treball, Dolors Bassa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants d’ERC, el PSC, C’s, EUiA i Catalunya Sí que es Pot A València hi pren part també el president de la Generalitat…
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids (taula periòdica) juntament amb l’escandi i l’itri.
Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…
Cinctorres

Municipi
Municipi dels Ports, estès a l’esquerra de la rambla de Sellumbres, que forma el límit oriental del terme, on conflueix amb el riu de Calders.
És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial Sant Pere és obra del s XVIII Fins a la fi del s XVII…
la Marenda
Sector costaner del Rosselló, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar.
La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué capital i…
Reggio de l’Emília
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història dels quals —…
la Granja de la Costera
Municipi
Municipi de la Costera, al peu de la Costera de Ranes, a l’W de Xàtiva, a la plana regada a l’esquerra del riu Cànyoles.
El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de…
memòria de forma
Tecnologia
Propietat d’uns certs aliatges, sotmesos a un procés de deformació, de recobrar la forma inicial quan són escalfats.
Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…