Resultats de la cerca

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…

És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…

Situació Una vista aèria de l’església des del costat nord-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Capellada es troba a l’entrada de Besalú, venint de Girona, just després d’haver passat el pont sobre el riu Fluvià, dins el recinte d’un petit cementiri Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JAA Història L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000, en una permuta de béns feta entre el comte Bernat Tallaferro de Besalú i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, Adalbert, per la qual aquesta rebia “ ipsos hortos in Capellata ” A partir d’aquest moment i…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est J M Melció L’església de Sant Andreu de Gitarriu o de Sant Andreu de Guitarriu es troba a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu, al cantó de migjorn del puig de Bassegoda L’edifici fou construït sobre un dels graons de la cinglera, al peu del coll de Faja, al costat de les masies de Can Saladell i Can Cofí, actualment deshabitades, i dominant una magnífica panoràmica, amb les muntanyes de Bestracà, Montmajor, Montpetit i Montou que fan de marc Mapa…

Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat sud-est A Noguera L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany Mapa 257M781 Situació 31TDG744702 Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la carretera general de Girona a Besalú Al punt quilomètric 31,5, davant la fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa l’…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el…

La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…