Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Petr Eben
Música
Compositor i pianista txec.
Els seus estudis musicals quedaren interromputs per l’ocupació alemanya i l’internament que sofrí al camp de concentració de Buchenwald Passat aquest període, continuà l’aprenentatge del violoncel, el piano i l’orgue El 1948 entrà a l’Acadèmia de Música de Praga i, un cop graduat, començà la carrera de pianista Des del 1990 presidí el Festival Primavera de Praga Sapigué combinar la inspiració d’arrel antiga, amb formes preses de la música medieval i renaixentista, amb les aportacions pròpies de la música del segle XX Aquest fet és perceptible al llarg de tota la seva obra, des de…
Domingo Julio Gómez García
Música
Compositor castellà.
Rebé la primera formació musical del seu pare i el 1899 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble de T Bretón i E Serrano Parallelament als seus estudis musicals estudià història a la Universitat Central de Madrid El 1908 escriví les seves primeres obres, entre les quals destaquen les sarsueles La venganza de Nelet i La gloria del inventor , aquesta darrera estrenada el 1909 Entre el 1911 i el 1913 fou director del Museu Arqueològic de Toledo i el 1915 ocupà el càrrec de bibliotecari del Conservatori de Música a Madrid, fins el 1956 Al llarg de tots aquests…
Pere Furió
Música
Mestre de capella valencià.
Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes…
El que cal saber de la malaltia de Crohn
Patologia humana
La malaltia de Crohn és un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la inflamació crònica de l’intestí prim i l’intestí gros, i que generalment evoluciona al llarg de diverses dècades alternant períodes d’exacerbació simptomàtica —amb diarrees, febre i pèrdua de pes— amb períodes de calma relativa Aquest trastorn sol afectar adolescents o adults joves i sovint és confós amb l’apendicitis, quan inicialment es manifesta amb l’aparició sobtada de dolor abdominal, contracció involuntària dels músculs abdominals i dificultat a mobilitzar els membres inferiors Durant els…
Formació reticular
Fisiologia humana
La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça…
música índia
Fragment de Raga Desh, peça musical interpretada amb sitar per Ghulam Hussain Khan
© X. Pintanel. Anònim. Raga Desh. Ghulam H
Música
Art musical conreat a l’Índia.
Hom en coneix quatre períodes el vèdic aproximadament del segle XX aC al II dC, el clàssic segles II-XI, el medieval segles XI-XVII i el modern segles XVIII-XX El vèdic, mal conegut pel seu caràcter religiós secret, emprava quatre cants veda diferents en el culte un d’ells era monotònic A l’època clàssica hom publicà obres de teoria musical, com el Bharatanātyaśāstra , que reconeixia set graus en l’escala sa, ri, ga, ma, pa, dha i ni , que comprenen 22 intervals d’un quart de to, aproximadament els śrutis En aquesta època es fixen els rāga o tipus modals, que posteriorment hom classificà…
extremitat
Anatomia animal
Apèndix del cos dels vertebrats que serveix per al desplaçament i la prensió.
Els vertebrats tenen dos parells d’extremitats, un d’anterior o toràcic i un de posterior o pelvià En els peixos tenen forma d'aleta, de la qual sembla que deriven les extremitats caminadores dels vertebrats terrestres Les extremitats dels tetràpodes ja tenen les cintures relacionades amb la columna vertebral, i en tots ells són constituïdes segons un mateix patró general Tant si és anterior com posterior, una extremitat consta d’una part adherida a la cintura i formada per un sol os llarg, l' húmer o el fèmur , un segon segment, amb dos ossos, el radi i…
Henri Lapeyre
Historiografia catalana
Historiador francès.
Especialista francès en la història econòmica espanyola del s XVI Dedicà la tesi doctoral als Ruiz, una família de banquers i comerciants, i estudià el comerç exterior peninsular durant el regnat de Felip II El 1959 publicà Géographie de l’Espagne morisque traduïda al castellà, 1986, on estudià la distribució de la població moresca al s XVI, l’organització de l’expulsió del 1609 i les seves conseqüències demogràfiques i econòmiques Basant-se en els censos del 1570, el 1609 i el 1646, destacà el creixement demogràfic de la comunitat moresca al Regne de València al llarg del s XVI…
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…
claviorgue
Música
Instrument musical resultant de la combinació d’un clavicèmbal i un petit orgue.
Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret similar a l’harmònium Els…