Resultats de la cerca
Es mostren 13929 resultats
Julius August Philipp Spitta
Música
Musicòleg alemany.
Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…
Pau Gorgé i Soler
Música
Compositor, director i violinista valencià.
Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…
Virulència i mecanismes d’acció dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada virulència o agressivitat la capacitat que tenen els microorganismes d’originar, després d’infectar l’organisme de l’ésser humà, una malaltia infecciosa L’agressivitat dels agents infecciosos varia considerablement segons els tipus o les espècies, ja que depèn de diverses estructures o mecanismes que els agents infecciosos posen en funcionament després de la infecció Això no obstant, tots tenen un grau més o menys important d’agressivitat, ja que d’una altra manera no podrien originar una malaltia infecciosa Bàsicament, la virulència dels…
Camil Visedo i Moltó
Historiografia catalana
Arqueòleg.
A partir del 1920 realitzà les primeres excavacions al santuari de la Serreta i, després, en altres jaciments ibèrics i prehistòrics dels voltants d’Alcoi Fou delegat en aquesta ciutat de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servicio de Investigación Prehistórica de la Diputació de València des del 1943 El 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, al qual donà tots els materials que recollí a les excavacions D’entre les seves publicacions cal destacar Excavaciones en el monte La Serreta próximo a Alcoy 1921-23, Prehistòria valenciana 1929, Algunas…
Enric Tolrà de Bordas
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928…
Quartet de Praga
Música
Quartet de corda txec.
Fundat el 1956, Břetislav Novotný en fou el primer violí El lloc de violí segon l’ocuparen, successivament, Miroslav Richter 1956-57 i Karel Přibyl 1957 Hubert Šimáček 1956-58, Jaroslav Karlovský 1958-68 i Lubomír Malý 1968 foren violistes, i Zdeněk Koníček 1956-68, Jan Širc 1968-84 i Saša Večtomov des del 1984, violoncellistes L’any 1958 guanyà el Concurs de Lieja, i a partir del 1961 els seus integrants abandonaren qualsevol altra activitat per dedicar-se exclusivament al quartet Especialitzat en el repertori txec, sobretot en A Dvořák, de qui enregistrà tots els quartets Feu gires per tot…
I Virtuosi di Roma
Música
Conjunt italià que nasqué a Roma el 1947 sota l’impuls del musicòleg i director d’orquestra Renato Fasano.
Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini, dirigit pel…
Quartet Lindsay
Música
Quartet de corda britànic.
Fundat el 1967 a la Royal Academy of Music, és compost per Peter Cropper i Ronald Birks violins, Robin Ireland viola i Bernard Gregor-Smith violoncel Fou quartet resident a la Universitat de Keele, a la Universitat de Sheffield i, posteriorment, a la Universitat de Manchester El 1984 fundà el Festival de Música de Cambra de Sheffield Enregistra exclusivament per a la discogràfica ASV La seva extensa discografia inclou els cicles complets dels quartets de L van Beethoven i B Bartók, així com algunes obres de cambra de J Haydn i F Schubert El 1984 rebé el Premi de la Revista Gramophone i el…
Mateu Manguillot Espuñes
Waterpolo
Jugador de waterpolo, àrbitre i dirigent.
S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el Collegi…
Diccionari general de l’esport

Portada del Diccionari general de l’esport
NET EC
Esport general
Diccionari terminològic de l’esport en català elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions valencianes i balears, i el suport dels organismes responsables de política lingüística dels governs català, andorrà i balear.
L’obra, en què participaren uns 250 especialistes de tots els territoris de parla catalana, té com a precedent la collecció de diccionaris olímpics editada pel TERMCAT amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El diccionari està compilat en un sol volum de 1204 pàgines que recull a la vora d’11000 termes corresponents a 81 esports diferents Cada terme inclou la definició, l’equivalent en castellà, francès i anglès, l’esport a què pertany i, en alguns casos, notes explicatives També ofereix un índex temàtic, índexs en les llengües d’equivalència, fotografies d’alguns esports i un annex de…