Resultats de la cerca

Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en una escriptura…

El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

Situació Antiga parròquia del terme, abandonada durant dos segles i ara en curs de restauració Rambol Sant Esteve de Castellar és l’antiga parròquia de Castellar del Vallès, coneguda popularment per Castellar Vell És situada al sud-oest de la població, a 309 m d’altitud S’alça a l’ample cim d’un turó, encastellada, envoltada de pregones barrancades Mapa L36-15392 Situació 31TDG228063 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Castellar del Vallès a Matadepera i Terrassa Al quilòmetre 23,950, en un revolt molt tancat, surt una pista en direcció sud Allà mateix hi ha can Sallent Després d…

Situació Vista aèria del nucli antic del poble d’Os de Balaguer arredossat als peus del castell ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer Controlava la part alta de la vall del riu Farfanya Mapa 32-13327 Situació 31TCG108383 De la carretera que va de Balaguer a Àger surt la carretera que porta fins a Os El castell és a la part alta del poble JBM-FFLI Història D’origen àrab, el castell d’Os es documenta ja l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya, quan la meitat d’aquest castell fou donat a Santa Maria de la Seu d’Urgell pels…

Situació Vista del turó on s’assenta el castell, amb una albarrana a primer terme i l’església de Santa Maria a l’extrem de llevant ECSA - J Bolòs El castell de Castelló es troba al capdamunt del tossal del Castell, en una terrassa superior a la que ocupa l’església gòtica de Santa Maria Mapa 32-14359 Situació 31TCG109325 Castelló de Farfanya és situat a 8 km de Balaguer seguint la C-148 que porta fins a Binèfar JGB Història La primera notícia que tenim d’aquest castell data del 1036 Apareix en el document de donació de la meitat del castell de Santa Linya a Santa Maria de la Seu feta pels…

Situació Santa Maria de la Roqueta de Fiol, bell exemplar del romànic tardà, capçat a llevant, exteriorment, per un absis poligonal ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell alterós, prop del qual, al capcer del turó, hi ha les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF736989 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de la Roqueta Inicialment no tingué funcions parroquials, que sembla que eren exercides per l’església del castell, si bé després, en un cert moment, les assumí, per perdre-les més tard i passar a ser sufragània de la…

Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…