Resultats de la cerca
Es mostren 4826 resultats
Dinamarca 2016
Estat
El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país © Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega Les raons d’aquest creixement moderat 1% del PIB van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic 38,9% del PIB, un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat gràcies a la…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Andrés Segovia
Música
Guitarrista andalús.
Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…
Àngel Ruiz i Pablo
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a La Illustració Catalana i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915…
, ,
Isabel de Villena
Literatura
Cristianisme
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la…
,
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Història
Historiador i cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…
, ,
Xavier Casp i Verger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Política
Escriptor i editor.
Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…
,
Les veus del Pamano
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada l’any 2004.
Desenvolupament enciclopèdic La història de Les veus del Pamano transcorre entre el 1943 i el 2002 en un espai geogràfic que és, fonamentalment, els Pirineus, i de manera més concreta un poble de la vall d’Àssua, al Pallars Jussà El marc temporal de la novella pivota entre la immediata postguerra i una actualitat situada l’any 2002, i l’argument s’endega a partir d’unes obres de reforma en la vella escola de Torena, el poble de la vall d’Àssua que esdevé eix de l’acció En el decurs d’aquestes obres, es descobreix un manuscrit molt ben amagat que arriba a mans d’una mestra de Sort…
Tragèdia de Caldesa
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1458.
Desenvolupament enciclopèdic Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge collectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa Com s’ha destacat recentment, en el cos…