Resultats de la cerca
Es mostren 68648 resultats
llibertat
Filosofia
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes.
El caràcter genèric i imprecís d’una tal definició és exigit per la complexitat i àdhuc disparitat de significacions que el concepte de llibertat pot tenir i que de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic Així, la llibertat fou entesa inicialment, a Grècia, com després també a Roma, en contraposició a l’esclavitud era lliure l’home no esclau a l’hora, però, de cercar una comprensió intrínseca del sentit i de l’abast del concepte, el seu significat resta condicionat per la diversa perspectiva des de la qual hom el contempla còsmica, política o personal…
energies alternatives

© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la producció descentralitzada, la transformació neta —és a dir, sense residus— i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció.
Hom qualifica d’alternatives les formes d’energia que actualment no poden ésser considerades convencionals com és el cas dels combustibles fòssils, l’energia hidràulica i la de fissió nuclear llevat de la de fusió, pel fet d’estar encara en fase experimental Les principals energies alternatives són la solar, l’eòlica, la geotèrmica, la maremotriu, la maremotèrmica, la de les ones i l’agroenergia Principals energies renovables o alternatives
Pentateuc
Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.
Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II 398 aC, com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals perícope La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta Els dos…
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que proliferà…
corda vocal
Fonètica i fonologia
Anatomia
Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així, en català hom distingeix les…
abstinent
Cristianisme
Designació que rebien a l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós; aquesta forma de vida es troba recomanada al Nou Testament.
Tot i viure en família dins la societat, eren pràcticament religiosos abans que aquests s’organitzessin en grups i congregacions També tingueren abstinents algunes sectes més o menys relacionades amb el cristianisme, com els encratites, els maniqueus i posteriorment els càtars i els albigesos, que menyspreaven les realitats del cos i negaven la licitud del matrimoni
planning
Economia
Establiment previ i sistemàtic dels objectius que es proposa d’assolir una unitat productiva, així com dels fluxos financers i la disponibilitat de recursos necessaris per a dur-los a terme, per tal d’actuar amb un màxim de racionalitat econòmica.
Suposa la predeterminació de la periodificació i magnitud en què han de realitzar-se totes les operacions del procés de producció i comercialització, així com l’estimació dels seus resultats
comanda de Berga
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital que tenia com a centre l’hospital de Sant Joan de Berga; la casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja.
A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet
Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aspecte de la 29a edició del Saló del Còmic
© FICOMIC
Mostra de còmic i de diverses manifestacions culturals, celebrada anualment des del 1981 a Barcelona per promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba.
Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada dels setanta N'és l’entitat organitzadora FICÒMIC, federació d’entitats i professionals del sector, creada el 1983, després que la primera edició del Saló fracassés i el 1982 es deixés de celebrar Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Illustració , atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina El 1989 es traslladà a les Drassanes amb el nom actual de Saló Internacional del Còmic de Barcelona , centrat en el còmic…