Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…
literatures ameríndies
Literatura
Literatures de llengua indígena americana (anomenada també precolombines o simplement americanes).
L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…
Albert Boadella i Oncins

Albert Boadella i Oncins
Els Joglars
Teatre
Director teatral, actor i dramaturg.
A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de…
,
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,
La Torre Vella (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’…
Sant Miquèl (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Restes del recinte fortificat que envoltava l’església de Sant Miquèl, amb una porta d’arc de mig punt que era l’únic accés ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al nucli antic del poble de Dulhac, que és al SE de Pèirapertusa, assentat sobre un pendent de la vall que drena el rec de La Font, afluent del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′01″ N - Long 2° 34′03″ E Hom arriba a Dulhac per la carretera D-14, que ve de Cucunhan i va cap a Rofiac La carretera D-14 entronca a Cucunhan amb la carretera D-123, que travessa el grau de Maurin i enllaça el…
Sant Climent d’Iran (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Petita església, encara amb culte, que centra el poble d’Iran ECSA - JA Adell L’església de Sant Climent centra el petit poble d’Iran, situat aprofitant un replà arrecerat de la Serra Capitana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH177034 Per a arribar-hi cal agafar el brancal que arrenca de la N-230 a l’altura del Pont de Suert, el qual, des de Gotarta, voreja la serra de Sant Martí Cal seguir-lo tot passant per Igüerri i Irgo de Tor fins a arribar a Iran JBP-JAA Història La documentació d’època medieval no recull cap referència explícita al lloc d’Iran, el qual, tot i que avui dia es tracti…
Canvis psicològics en la pubertat. L’adolescència
Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intellectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida El coneixement per part dels pares…