Resultats de la cerca
Es mostren 31518 resultats
Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.
L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern…
el Puig de Santa Maria
El monestir del Puig a la vila del Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els…
Mislata
L’Ajuntament de Mislata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta de l’antic llit del Túria (que ha estat modernament desplaçat al sud-oest del poble), a l’oest de la ciutat de València.
El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
serra del Boumort

Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
Argelers
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa.
La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris…
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte…