Resultats de la cerca
Es mostren 7270 resultats
Diccionari d’història de Catalunya
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat en història, publicat per Edicions 62, que sortí l’any 1992. Jesús Mestre i Campí en fou el director i comptà amb Josep M. Salrach i Josep Termes com a assessors.
L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la transició del…
Les berberidàcies
Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’Europa on es té…
Vèrtex

Portada del primer número de la revista Vèrtex
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme publicada per primera vegada a Barcelona el 1966.
Editada per la Federació Catalana de Muntanyisme, en fou fundador el llavors president Francesc Martínez Massó Tingué com a director Lluís Dupré 1966-97, que comptà amb la direcció tècnica de Carles Albesa 1966-68, Alexandre Marcet 1969-79 i Jaume Ramon 1985-97, i prengueren el relleu Xavier Cullell 1997-2000, Enric Faura 2001-07, Jaume Ferrández 2008-13, Francesc Vila 2013-16 i Quim P Casadesús des del 2016 Publicada els primers anys en castellà, excepte un poema a l’inici de cada número que era en català, des del 1970 s’edità en català i fou la primera publicació federativa escrita…
El marc geogràfic del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Al llarg del riu Llobregat i des de Montserrat a la costa s’estén un territori allargassat de 489,5 km 2 repartit entre els vint-i-nou municipis que configuren la comarca del Baix Llobregat La superfície comarcal representa l’1,5% del total de Catalunya, i ocupa el sisè lloc entre les comarques més petites per la seva extensió Els límits s’estableixen amb les comarques del Bages al N, el Vallès Occidental al NE, el Barcelonès a l’E, l’Anoia i l’Alt Penedès a l’W i…
Els ambients rics en briòfits
Hem vist com els briòfits prefereixen els ambients on la humitat es manté sense massa discontinuïtats durant el període favorable per al creixement Les exigències de cada espècie són, però, molt variables, no solament pel que fa a les necessitats d’humitat, sinó en relació amb la reacció pH del medi, illuminació, temperatura, durada del període favorable, etc Hi ha força espècies de briòfits, sovint comunes, que són eurioiques, és a dir, adaptades a un ample ventall de condicions ecològiques D’altres són, però, més estenoiques, i apareixen lligades a condicions ecològiques més estrictes Per…
Guyana

Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les…
Vila medieval de Prades
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular ECSA - J Vidal Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila CPO Història Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una…