Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments molt precisos
nombre de Feigenbaum
Matemàtiques
Nombre irracional, descobert pel matemàtic Mitchell Feigenbaum el 1975, d’utilitat comparable als nombres e, π i C (nombre d’Euler).
El seu valor és δ = 4,669 201 609 10
obertura catalana
Escacs
Seqüència inicial de moviments d’una partida d’escacs representada en notació algebraica per 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2.
Aquest sistema de joc semitancat fou creat oficialment per Savielly Tartakower en el Torneig Internacional d’Escacs de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 El 1983 G Kasparov i V Kortxnoi l’utilitzaren freqüentment en el seu enfrontament de candidats per lluitar pel Campionat del Món davant A Karpov
Bibliografia
Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1931 , Terrassa 1932 Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1956 , Terrassa 1956 Aguiló, T, i Companyia El Cicerone Mosaico industrial noticiero para 1882 á 1883 , Barcelona 1882 Agustí i Cullell, J Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor IEC, Barcelona 1983 Ajuntament de Lleida Álbum de Lérida y el Valle de Arán , “Ediciones Catalonia”, Barcelona 1924 Ajuntament de Terrassa Terrassa, 100 anys teixint ciutat , Barcelona 1992 Albareda i Salvadó, J La…
Paolo Sorrentino

Paolo Sorrentino
© FDC / LOB
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement Le conseguenze dell’amore 2004, premi…
Tennessee
Estat dels EUA, que pren el nom del riu Tennessee.
La capital és Nashville-Davidson Limita amb Kentucky i Virgínia al N, amb Geòrgia, Alabama i Mississipí al S, amb Carolina del Nord a l’E i amb Arkansas i Missouri a l’W El territori comprèn diverses regions d’E a W hi ha les cadenes dels Apalatxes Unaka, Great Smoky, seguides per la vall del Tennessee oriental, limitada a l’W per l’altiplà del Cumberland ric en mines de carbó i, més a l’W, pels Rimlands, que limiten la conca central del Tennessee, que travessa l’estat en direcció S-N L’extrem occidental és una plana de 150 m alt Tot l’estat és inclòs en la conca del Mississipí, bé per aigües…
Rio de Janeiro
Vista de Copacabana, àrea suburbana de Rio de Janeiro, capital de l’estat homònim del Brasil
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del SE del Brasil.
La capital és Rio de Janeiro Limita al NE amb l’estat d’Espírito Santo, a l’E i al S amb l’oceà Atlàntic i a l’W amb els estats de São Paulo i Minas Gerais L’accident geogràfic més important és la Serra do Mar a l’interior, formada per la Serra dos Orgãos 2 245 m, Serra da Estrêla i Boa Vista Totes van a morir cap a la vall del Paraíba do Sul, el riu més important de la regió El litoral és baix, amb moltes llacunes a l’E a l’W és escarpat a causa dels contraforts de la Serra do Mar El clima és càlid i humit a la costa i suau a l’interior La regió produeix canya de sucre, però l’agricultura té…
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…