Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Gemma Rigau i Oliver
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i lingüista.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles de revista…
Abacus
Economia
Cooperativa de consum de material escolar i cultural.
Fou creada el 1968 per un grup de mestres i pares de Barcelona amb la finalitat de proveir-se de material pedagògic escolar de qualitat i a un preu assequible Amb el temps, diversificà i amplià la seva oferta en el consum educatiu, familiar i cultural També promou un gran nombre d’activitats culturals L’any 2019 tenia 48 botigues, 41 de les quals a Catalunya, 5 al País Valencià i 1 a Palma, i prop d’un milió de socis de consum i uns 580 treballadors socis de treball Els socis tenen dret d’informació, de participació en les accions socials, culturals i d’informació, i també dret a la formació…
Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc

Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc
Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc
Esgrima
Club d’esgrima de Barcelona.
Fundat l’any 1977, és també conegut per les sigles SAM Els primers anys ocupà la planta superior de les piscines Bernat Picornell fins que, el 1987, es traslladà al Complex Esportiu Municipal Reina Elisenda a causa de la renovació de les installacions de la piscina Club destacat en l’àmbit espanyol, el 1980 patí l’escissió d’una part dels socis, que crearen el Club Esgrima FIDES Guanyà diversos Campionats d’Espanya en totes les categories i especialitats i alguns dels seus tiradors participaren en la Copa del Món, els Campionats del Món i…
Ramón Otero Pedrayo
Literatura
Escriptor gallec.
Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931 Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia 1926, estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia 1926 Com a historiador s’ocupà sobretot del s XVIII Síntesis histórica do século XVIII en Galicia , 1969 i de les arrels de les peculiaritats gallegues Ensayo histórico sobre la cultura gallega , 1933 Excellí especialment com a novellista Os camiños da…
Ivan Klíma
Literatura
Escriptor txec.
Supervivent del camp de concentració de Terezín, es formà en literatura a la Universitat Carolina de Praga Arran de la invasió russa del 1968, s’hagué d’exiliar als Estats Units, on exercí de professor universitari En retornar, el 1969, fou considerat dissident del règim comunista, i la seva obra censurada durant dues dècades fins el 1989 publicà de forma clandestina o a l’estranger Posteriorment, esdevingué una veu crítica contra tota forma de totalitarisme Considerat un dels autors més importants del segle XX, la seva obra se centra a narrar l’impacte de l’autoritarisme en les persones i…
Walters Art Museum
Museu
Museologia
Museu d’art de Baltimore, a l’estat de Maryland (Estats Units d’Amèrica).
Té l’origen en les colleccions del magnat, mecenes i filantrop William Thompson Walters 1819 – 1894, continuades pel seu fill Henry Walters 1848 – 1931, el qual en morir les llegà a la ciutat de Baltimore Emplaçat en un edifici d’estil neoclàssic renaixentista construït a propòsit, fou inaugurat l’any 1934 El seu fons comprèn unes 36000 peces d’art o d’interès artístic que cobreixen pràcticament tota la història de la humanitat, des del món antic fins al segle XIX Hi destaca la secció d’art medieval, una de les colleccions més extenses, que comprèn a més de l’occidental europeu, l’art de l’…
Robert Hughes
Història
Art
Literatura
Crític d’art, historiador de la cultura i escriptor australià.
Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…
Institució Patxot
Institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…
Enric Satué i Llop
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic.
Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU , Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels…
Pere Saplana
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda Bibliografia…
,