Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de la capella, l’absis de la qual ha estat totalment restaurat fa pocs anys R Camprubí La capella és situada a llevant del castell de Sacama, i construïda, al mateix eix axial que aquest, sobre unes altes roques 466 m espadades a llevant Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història El document del 963, en què Eigofred adquirí del comte el castell de Sacama, no menciona la capella Sí que esmenta, en canvi, un oratori, sense especificar-ne la dedicació, que es diu que era situat als límits del terme del castell, al coll de Aluminarías avui els Llumasos, per la qual cosa no…

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…

Situació Exterior de l’església des del costat de ponent, amb un òcul i el campanar d’espadanya de dos ulls R Pons Santa Magdalena fou construïda en un petit pla, alçat sobre la vall del Merdançol, dins el terme municipal de Vilada centra un veïnat dispers de masies molt antigues prop de l’església passava el camí cap a Borredà, però també el camí fressat que portava a Castell de l’Areny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13,8 — y 65,8 31 TDG 138658 Entre l’església de Santa Magdalena de…

Situació Una vista exterior de la capçalera, amb tres absis, bellament decorats amb arcuacions cegues i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan L’església, situada vora la masia del Pujol de Planès, és enfilada a l’extrem meridional de la Serra de Querol, sobre el ribatge dret de la riera de Navel, en una contrada estesa al sector est del terme, propera al municipi de Serrateix, a l’interfluvi de les rieres de l’Hospital i de Navel, que s’uneixen abans de desembocar al Cardener, ja al terme de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…

Situació Un detall de la façana de ponent on és visible una part de l’obra romànica primitiva i una porta amb llinda, tapiada F Tur Pontós, cap del seu terme municipal, és situat en una petita vall, a l’interfluvi del Fluvià i la Muga L’església és al costat nord-oriental del poble, a la part més enlairada Mapa 258M781 Situació 31TDG933707 Per la carretera N-II des de Barcelona i Girona cap a Figueres i la frontera, un cop passat Bàscara es troba, a mà esquerra, el camí que porta a Pontós, que és a 2 km Història El lloc de Pontós és esmentat en un document de 31 de maig de 979, pel qual l’…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…

Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…