Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Billy Wilder
Cinematografia
Guionista, productor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en…
Luchino Visconti
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fill dels ducs de Modrone, des de petit participà en ambients artístics i culturals el seu avi i el seu oncle foren directors artístics de la Scala de Milà Un fet definitiu en la seva carrera fou la relació amb Jean Renoir 1936, amb qui treballà com a ajudant de direcció Anà als EUA, i en tornar-ne es comprometé políticament amb el grup d’intellectuals en lluita contra el feixisme Durant la Segona Guerra Mundial participà en el moviment de resistència El seu estil es caracteritza per una sensibilitat punyent, una obsessió plàstica per l’escenografia i un gust pels ambients grandiosos, barrocs…
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Björk
Música
Nom amb què és coneguda Björk Gudmundsdóttir, cantant i compositora islandesa.
Música precoç, a 11 anys publicà el seu primer disc, Björk , un treball de versions de clàssics de bandes com ara The Beatles, que fou un èxit popular a Islàndia La seva carrera musical continuà al seu país, on formà part de les bandes Exodus, Jam 80, Tappi Tíkarrass i Kukl, que canvià de nom per Sugarcubes, sextet de pop independent que obtingué reconeixement a les illes Britàniques Abans de la dissolució del grup, el 1992, publicà Gling-Gló 1990, un treball d’estàndards de jazz que Björk cantà majoritàriament en islandès i que posà de manifest el seu eclecticisme dins del terreny de la…
Aleksandr Nikolajevič Sokurov
Cinematografia
Director cinematogràfic rus.
Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…
Natalie Portman
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu israeliano-nord-americana Natalie Hershlag.
El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…
Lluís Miñarro i Albero
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic.
Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona 2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A Serra La silla …
Ermanno Olmi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961 I fidanzati 1963 E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…
Mariss Jansons
Música
Director d’orquestra letó.
Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…
,
Alfredo Landa Areta
Cinematografia
Teatre
Actor de cinema castellà.
Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina