Resultats de la cerca

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…

Aquesta església es trobava a l’est de Perpinyà, dins el terme de Castellrosselló, al costat de migdia Esmentada el 1288, era una església rural, i fou unida pel papa Nicolau V a l’octubre del 1447 a l’església collegial de Sant Joan de Perpinyà

Estudià amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Harmonitzador de cançons populars catalanes i autor d’una cinquantena de sardanes, d’obres corals, com La vaca cega premi Joaquim Serra, i de l’obra escènica La mel als llavis Deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII

Pintà el retaule de la confraria de Santa Anna de Feldkirch 1515-21 fragments a l’església de Sant Nicolau de Feldkirch i a Viena A Viena 1529-31 fou membre destacat de l’escola del Danubi Crucifixió, Erecció de la creu , ambdós al Kunsthistorisches Museum, Viena

Professor d’ensenyament secundari a Fraga, és autor de les novelles Joan Majoles 1994 i Crònica d’un crepuscle 2000, de la narració breu Tristaina un somni 1991, i del poemari Reculls d’incerta vida 2000, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó 1999

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en…

Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de…

En una reunió entre F Macià i els ministres del govern central L Nicolau i d’Olwer, M Domingo i Sanjuán i F de los Ríos Urrutia, s’acorda la desaparició de la República Catalana, la restauració de la Generalitat i l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia

Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455

Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns