Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
Agullana

Edifici modernista de l’asil Gomis d’Agullana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i…
Sant Martí de Baussitges (Espolla)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de migjorn Hom hi pot veure l’arc de la porta d’entrada, rebaixat i a migjorn el massís mur que feia de base a un campanar d’espadenya de mides considerables F Tur L’antic poblat de Baussitges era format per masies disperses per terres de l’Albera, a l’alta vall de la Regarda o riera de Sant Genís —afluent de l’Orlina—, a la part de tramuntana del terme municipal d’Espolla, sota les altres carenes dels colls de la Maçana i de la Carbassera Mapa 220M781 Situació 31TEG003998 Per visitar l’església de Sant Martí de Baussitges ens hem de situar a la…
El monestir de Santa Anna de Barcelona (Barcelona)
Art romànic
Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…
Santa Reparada de Cinclaus (l’Escala)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…
Castell de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de la torre mestra del castell, amb el mur de migjorn, el més ben conservat A la seva base hi ha una cambra rectangular, coberta amb volta de canó F Baltà Les ruïnes d’aquest castell són situades en un replà que hi ha al vessant meridional del Montagut, al nord-oest de la població de Palamós Els murs que s’han conservat són envoltats per la vegetació Mapa 335M781 Situació 31TEG120335 A la sortida de Palamós, anant cap a Palafrugell, cal deixar la carretera nova i agafar el camí que va cap al complex esportiu de Palamós Després cal seguir el camí de Bell-lloc fins…
Creu de Sant Jordi 2011-2020

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2011 i el 2020.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
Els Clots de Sant Julià (Vulpellac)
Art romànic
Situació Una sepultura vora el Mas Puig-sec J Bolòs La contrada anomenada els Clots de Sant Julià és situada en uns turons que hi ha a llevant del Mas Puig-sec A la zona propera al mas hi ha una concativat artificial i un sepulcre en part excavat a la roca i antropomorf, de datació difícil Mapa 334M781 Situació 31TEG066468 Venint de la Bisbal, hom pot anar al Mas Puig-sec o bé des de la carretera que va a Santa Susanna de Peralta, si anem cap a Palafrugell, o bé des d’un mas blanc que hi ha a mà dreta, molt poc després del trencall de Vulpellac, si anem cap a Serra de Daró, o bé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina