Resultats de la cerca

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers…

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal Suprem, li reportà una…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la…

Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…

Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest…

El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José…

Fou creat per les forces anarcosindicalistes que lluitaven al front d’Aragó, i el presidí Joaquín Ascaso La capital fou, primer, a Fraga i, posteriorment, a Casp Originàriament el constituïen vuit consellers anarquistes, corresponents a vuit departaments justícia, ordre públic, agricultura, informació i propaganda, transports i comerç, instrucció pública, economia i proveïments, i treball Fou el primer organisme de govern anarquista, i decretà, entre altres mesures radicals, la collectivització agrària El govern de la República el reconegué oficialment decret de 23 de desembre de 1936, però l…

Des dels tres anys viu a Saragossa Professora mercantil, professionalment exercí com a censora del jurat de comptes Del 1983 al 1986 fou diputada del parlament aragonès per Alianza Popular Des del 1986 fou diputada al Congrés per Coalición Popular més tard Partido Popular En aquesta cambra fou secretària tercera de la mesa, a més de membre de la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes L’any 1995 deixà el seu escó al Congrés dels Diputats després de ser elegida alcaldessa de Saragossa per majoria absoluta en les files del Partido Popular El 1999…