Resultats de la cerca

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…

El president Rodrigo Duterte va mantenir alts índexs de popularitat al llarg de l’any, però durant mesos va intentar assumir un segon pla en la sanguinària repressió de la delinqüència i el tràfic de drogues, que a finals d’any havia provocat més de 12500 morts El degoteig constant de casos de corrupció i excessos per part de les forces policials va forçar una simbòlica suspensió de la campanya, però al març es va restablir amb escasses resistències La principal veu opositora va ser la del diputat Gary Alejano, del grup nacionalista filipí Magdalo, el qual va…

La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…

El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…