Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Francesc Puchal i Mas

Francesc Puchal i Mas
Universitat Autònoma de Barcelona
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa el 1956, de la Facultat de Veterinària de la qual fou professor adjunt de farmacologia i terapèutica des d’aquest any fins al 1958 Becat per la Fundació Fulbright, el 1958 es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat en nutrició animal per la Universitat d’Iowa l’any 1961, que s’incorporà a l’empresa Monsanto com a investigador en nutrició d’additius en relació amb el càncer i, a partir del 1963, com a director tècnic de la delegació europea d’aquesta empresa, amb seu a Brusselles fins l’any 1965 Posteriorment tornà a Catalunya com a…
Jacint Vilardell i Permanyer
Metge.
Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…
Ignacio de Luzán
Història
Escriptor i erudit.
D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…
Sebastià Monleon i Estellés
Arquitectura
Arquitecte.
La seva obra és nombrosa, i es divideix en grans cases unifamiliars per a la incipient burgesia, asils el de Romeus i el de Sant Joan Baptista i encàrrecs d’associacions i edificis oficials de València i rodalia Els seus edificis principals són la part primitiva de la benèfica Associació de Nostra Senyora dels Desemparats 1864 —on emprà el ferro colat per a certes parts de la construcció—, possiblement el claustre —dòric— de la Universitat Literària i, sobretot, la Plaça de Toros plans el 1850, d’un llenguatge neoclàssic impecable, tota de maó vist i amb capacitat per a uns 17 000 espectadors…
Ian Wilmut
Medicina
Biologia
Genètica
Embriòleg i genetista britànic.
Es doctorà a la Universitat de Cambridge l’any 1971, on, com a resultat de la seva recerca, hom obtingué per primera vegada un vedell a partir d’un embrió congelat El 1973 es traslladà a Edimburg, on dirigí el departament d’expressió gènica i desenvolupament de l’Institut Roslin Expert en clonació, es donà a conèixer mundialment per haver estat el cap de l’equip que l’any 1986 aconseguí la clonació de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèllula adulta L’any 2008 anuncià que abandonava les tècniques de clonació per transferència nuclear utilitzades amb Dolly per afegir-se a…
Giacomo Balla
Pintura
Pintor italià.
S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a…
Bru Bret i López
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i eclesiàstic.
Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una Cançó sobre…
,
Florent Schmitt
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol tipus d’evolució…
Manuel Manrique de Lara y Berry
Música
Crític musical i compositor murcià, difusor de les idees wagnerianes.
Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…
Joan Orts i Roman
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de gran valor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina