Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
Casa forta de Vilesa (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Un dels angles d’aquest antic casal fortalesa, d’època i història poc conegudes ECSA - J Bolòs Casa forta situada a prop de Baén, al mig d’un bosc, en un vessant, prop de la carena Mapa 33-11252 Situació 31TCG431872 Abans d’arribar a Baén, en un pla, hi ha una recta després, en un revolt, es pot veure a mà dreta una masia abandonada amb un portal amb un arc de mig punt A uns centenars de metres, entremig del bosc, hi ha la torre, que es pot veure amb dificultat per damunt dels arbres des de prop de la masia JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta…
Sant Miquel de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al prior d’Espirà de…
La higiene en la vellesa
La cura higiènica, així com és indispensable en les primeres etapes de la vida, és de la màxima importància en la vellesa Tota persona gran requereix una cura diària obligada Mentre mantingui una certa autosuficiència, ell mateix podrà cobrir les pròpies necessitats però, quan ja no sigui així, haurà de rebre un ajut, ja sigui de part de la parella o dels familiars, o bé per part de personal especialitzat Cal tenir particularment en compte que les persones grans que viuen soles poden tendir a no tenir cura de si mateixes, i necessiten una supervisió A més de la higiene diària, l’ancià ha de…
Torlit
El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió…
Grua
Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…
Josep Carreras i Alberich. Pintes i lliços per a la maquinària tèxtil
Els teixidors tenien sempre a l’abast unes pintes d’acer, que utilitzaven per a desteixir una part de la roba quan s’hi havia produït un defecte o per a dissimular-ho Publicitat de Carreras i Alberich a Indicador General de Barcelona , 1877 Els germans Josep i Benet Carreras i Alberich eren uns petits teixidors de Terrassa, que estudiaren tècniques de millora dels procediments tèxtils Les pintes que utilitzaven eren fetes de canya, fins que el 1833 arribaren les primeres pintes d’acer, procedents de la Gran Bretanya, que substituïren ràpidament les altres Josep Carreras inicià pel seu compte…
galga
Tecnologia
Oficis manuals
Planxa d’acer o bloc prismàtic de petites dimensions, d’un gruix determinat, que hom empra per a calibrar o regular la separació entre dues peces, dues barres, dos cilindres, etc.
contrabarrat | contrabarrada
Heràldica
Dit d’un escut, d’una bandera, etc, que presenta una sèrie de barres, cadascuna dividida transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents i cada dues contigües capiculades.
barrat | barrada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de barres alternativament d’un metall i d’un color en nombre parell; si passen de vuit se’n diu llistat.
Els objectes heràldics també poden ésser barrats
manxa
Tecnologia
Cadascuna de les barres que, aplicades a un torn, un molinet, etc, serveixen per a fer-lo voltar imprimint-li un moviment alternatiu de dalt a baix i de baix a dalt.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina