La cura higiènica, així com és indispensable en les primeres etapes de la vida, és de la màxima importància en la vellesa.
Tota persona gran requereix una cura diària obligada. Mentre mantingui una certa autosuficiència, ell mateix podrà cobrir les pròpies necessitats; però, quan ja no sigui així, haurà de rebre un ajut, ja sigui de part de la parella o dels familiars, o bé per part de personal especialitzat. Cal tenir particularment en compte que les persones grans que viuen soles poden tendir a no tenir cura de si mateixes, i necessiten una supervisió.
A més de la higiene diària, l’ancià ha de prendre una dutxa o un bany com a mínim 3 vegades a la setmana. L’aigua ha d’ésser temperada, i cal evitar que estigui massa freda o massa calenta, perquè no s’hi produeixin reaccions que alterin el sistema cardiocirculatori. Convé utilitzar un sabó neutre i que posteriorment no s’hi apliquin productes cosmètics irritants; cal fer ús, en qualsevol cas, d’una crema hidratant. També cal prendre prevencions per evitar les caigudes: posar gomes antilliscants al fons de la banyera, com també col·locar tamborets, agafadors o barres que li facilitin la mobilitat i previnguin els accidents. De tota manera, en el cas de persones molt velles, no convé que estiguin soles, a l’hora de banyar-se, perquè un simple mareig o un esvaniment momentani, per exemple, poden tenir-hi greus conseqüències.
Cal rentar el cabell dues vegades a la setmana, preferentment amb un xampú neutre; una vegada al mes convé utilitzar una loció antiparasitària.
La rentada de mans és una mesura imprescindible, tant abans de cada àpat com després de la micció o la defecació. És important que s’eixugui les mans a consciència i, a més, es poden emprar cremes hidratants. Cal raspallar diàriament les ungles, i tallar-se-les acuradament de manera periòdica.
Els peus requereixen una atenció especial, ja que durant la vellesa són freqüents les insuficiències vasculars, i en aquest cas una petita lesió en les extremitats inferiors pot ésser el punt de partença de greus complicacions. Altrament, després de rentats, cal eixugar els peus adequadament, en especial els espais interdigitals, ja que la humitat i la maceració predisposen a les infeccions per fongs; en qualsevol cas, es pot consultar amb el metge la utilitat d’algun preparat antimicòtic preventiu. Per bé que és possible tallar-se les ungles personalment, evitant sempre que les vores lliures quedin molt curtes i que s’hi produeixi una ungla encarnada, de vegades les ungles són molt gruixudes i el procediment resulta dificultós. En aquest cas, no cal dubtar a acudir a un podòleg, com també sempre que se n’hagin d’eliminar durícies.
En els homes, destaca la necessitat d’afaitar-se. Malgrat que la manera com es dugui la barba depèn de preferències personals, es recomana l’afaitat total, sempre que la cura de la barba no superi les limitacions de la persona. És preferible que l’afaitat total es faci amb una maquineta elèctrica. Després de l’afaitat, s’hi pot aplicar una crema hidratant, però no alcohol ni colònia, perquè aquestes substàncies ressequen la pell.
La higiene bucodental també s’imposa diàriament. Cal destacar que els requeriments higiènics depenen de l’estat de la dentadura. Sempre que s’hi conservin peces pròpies, s’ha de procedir al raspallat diari, al mateix temps que també es fa amb les genives. Si s’utilitza dentadura postissa, cal respectar les indicacions de l’especialista pel que fa a la cura.