Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
Albert Marro i Fornelio
Cinematografia
Empresari, productor, realitzador, guionista i director de fotografia.
Vida Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón illes Filipines Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou la primera…
forn

forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
Canigó
Panoràmica de Canigó des de Pontellà (Rosselló)
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
Gripauet
Morfologia El gripauet Pelodytes punctatus és un animal menut, recobert de petits tubercles alineats, els quals són sovint de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all Hàbitat/Xavier Moreno És un animal petit —arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima— i de tronc particularment esvelt És força àgil i té les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital o, si en té, es redueix a la base dels dits El cap és deprimit, amb els ulls grossos, prominents i de pupilla vertical, el musell arrodonit i el timpà petit La mà presenta tres tubercles metacarpians els…
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
“Sato yama”
Miniatura l’estereotip de les coses japoneses La puixant indústria metallúrgica, sobretot l’automobilística, potser ha esvaït una mica aquesta imatge típica i fins i tot tòpica, però l’altre sector dominant, el de l’electrònica, consolida amb escreix el prestigi convencional Miniatures artístiques de tota mena i circuits electrònics miniaturitzats, certament, però també, potser sobretot, miniatures en els paisatges, trencaclosques policromats als antípodes de les uniformes monotonies del monoconreu extensiu o de les interminables boscúries d’arbres coetanis, tan corrents en altres contrades I…
Els pobles asiàtics
Àsia és el continent més extens i poblat del planeta uns 44 milions de km 2 amb més de 3 800 milions d’habitants Divers en els paisatges, els climes i els pobles, el continent asiàtic és, culturalment, d’una gran complexitat, amb civilitzacions i religions, formes d’organització política i de relació amb el medi que enfonsen les seves arrels enllà dels segles i des d’on s’han expandit cap a altres indrets del món En cadascuna de les regions del mapa on fixem la mirada trobarem una variada multiplicitat de grups ètnics, és a dir, de llengües, models culturals i formes de vida Només a l’Índia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina