Resultats de la cerca
Es mostren 999 resultats
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom defineix un…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…
Roger Bigelow Merriman
Historiografia catalana
Historiador hispanista nord-americà.
Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…
projecte educatiu de centre
Educació
Projecte que defineix el marc general en el qual s’ha de desenvolupar l’acció educativa de cada centre docent a fi de donar-hi coherència i continuïtat.
El projecte educatiu ha d’incloure els trets d’identitat del centre, els seus principis pedagògics, els organitzatius i el projecte lingüístic La seva finalitat és donar compliment a les prescripcions educatives establertes per al conjunt de l’alumnat, després d’una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa l’acció formativa, considerant la diversitat de condicions individuals
àncora
Electrònica i informàtica
Etiqueta que defineix la vinculació d’una pàgina web amb una altra pàgina o d’una part d’una pàgina web amb altres parts de la mateixa pàgina.
velocitat
Construcció i obres públiques
Transports
Rapidesa en el moviment d’un vehicle ideal, en condicions de seguretat preestablertes, que defineix les característiques de projecte d’una via o d’un tram d’ella.
descriptor
Arxivística i biblioteconomia
Paraula clau que defineix el contingut d’un document i que permet de localitzar-lo en un fitxer, tant si és manual, com si és automatitzat o informatitzat.
Pla de Salut de Catalunya
Medicina
Document elaborat el 1993 per la Generalitat de Catalunya que defineix les grans línies d’actuació en matèria sanitària i estableix en quins camps cal una actuació prioritària.
International Standard Bibliographic Description
Sistema de descripció bibliogràfica normalitzada internacionalment que defineix els elements que han de figurar a la notícia bibliogràfica, així com l’ordre en què s’han de disposar.
Estableix, també, la puntuació, que constitueix un codi que permet d’identificar aquests elements Han estat publicades diverses normes de descripció l’ISBD M per a les monografies impreses, l’ISBD S per a les publicacions en sèrie, l’ISBD G per a tot tipus de document Pel que fa a un format informàtic, hom treballa sobre la base del MARC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina