Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
L’organització eclesiàstica del bisbat de Lleida
Art romànic
Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…
Sant Martí d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…
Sant Feliu de Guíxols
Art romànic
Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
El marc històric del romànic de l’Urgell
Art romànic
Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Sant Esteve de Tredòs (Salardú)
Art romànic
Situació Decoració llombarda, amb dues arcuacions cegues entre lesenes, integrada dins la remodelada construcció És possible que aquesta part correspongués a l’antiga capçalera F Junyent-A Mazcuña L’església parroquial s’enlaira en un pendent, situat a la riba esquerra de la Garona, sobre la població de Tredòs Mapa 149M781 Situació 31TCH295299 S’hi va, des de Tredòs, per un camí que arrenca del primer pont Quan acaba el camí, cal prosseguir a través d’un corriol, ben marcat, que sorgeix del costat esquerre, el qual s’enfila fins al replà on s’assenta la capella FJM-AMB Església Es tracta d’…
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…
Sant Vicenç d’Áger
Art romànic
Situació Absis de la primitiva església de Sant Vicenç, començat dins l’estil romànic i acabat en un llenguatge plenament gòtic ECSA - F Fité El complex de l’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, format en realitat per la unió de dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Sant Salvador, és situat a la part baixa, a llevant, de la vila d’Àger JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG148525 Història L’actual església parroquial de Sant Vicenç d’Àger és el resultat de la fusió en un sol edifici de dues esglésies anteriors, Sant Vicenç i Sant Salvador, per la qual cosa presentem per separat les…
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina