Resultats de la cerca

Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols permet…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…

Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins

La capital és Sacramento Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud mont Whitney, 4 418 m la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics i, finalment, la Serralada Litoral, de…

L’empremta dels humans als boscos nebulosos Els boscos nebulosos es troben sotmesos a pressions i amenaces que no difereixen gaire de les que afecten les selves plujoses de terra baixa o montanes De fet, com s’ha vist, moltes vegades les han precedit en l’ocupació humana i han estat objecte d’una explotació més primerenca a causa de les seves condicions climàtiques i ambientals més favorables per als humans En força llocs la colonització humana dels boscos nebulosos té al darrere segles d’història que hi han deixat la seva empremta El valor estratègic dels boscos nebulosos Els boscos…

A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…

Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…

És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt Éssera a la…