Resultats de la cerca

La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, fill d’Esteve Montfar i Sorts i germà del diplomàtic Joan Baptista Montfar-Sorts Estudià a Lleida Ocupà el càrrec d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Callígraf notable, el 1632 copià i illuminà unes Genealogies dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó abans i després de la Unió , treball realitzat per mossèn Jaume Ramon Vila El 1636 fou un dels representants del Consell de Cent per a tractar prop del virrei, duc de Cardona, la qüestió de l’import dels quints Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i…

La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…

Situada damunt un pujol en el límit d’una plana interna, 48 km al NW d’Atenes, ocupa l’acròpolis o Cadmea de l’antiga ciutat homònima Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s’ha estès als peus del pujol formant tres barris nous Fou a l’antiguitat una de les més illustres ciutats de Grècia Habitada ja durant el període protohellàdic, la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s’oposà a Argos com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes Durant el segle VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per una…

Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…

Doctor en filosofia i lletres Format com a historiador de l’art sota el mestratge del marquès de Lozoya Fou un jove esquerrà i blasquista ple d’inquietuds El 1929 fundà els Estudis Històrics Valencians, amb dues seccions, la “Collecció Beuter”, d’estudis històrics, i la “Collecció Orellana”, d’estudis d’art i arqueologia La primera publicació dins la collecció Beuter fou la seva obra  Dietario del platero Suárez 1930, prologat pel marquès de Lozoya i dedicat a Francesc Almarche El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea…

El nom de “religions indígenes” inclou un grup molt divers de religions practicades per milions de persones d’arreu del món sobretot en les anomenades societats primordials, on es viu de manera tradicional generalment en llocs de difícil accés o en àrees rurals Tot i les diferències pel que fa a creences, ritus i institucions, es poden identificar algunes línies comunes, com, per exemple, l’estret lligam amb la terra i la natura, a través de les quals la persona se sent en comunió constant amb el cosmos A causa de les diferències geogràfiques, d’acord amb l’estructura social dels grups que…

La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és sotmès a doloroses…

En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…