Resultats de la cerca
Es mostren 1619 resultats
imperatiu
Gramàtica
Que no pot ésser evadit o evitat.
Mode verbal, amb funció lingüística purament apellativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però…
Rafael Orozco
Música
Pianista andalús.
Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland,…
el Terror
Història
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l’actuació del Comitè de Salvació Pública.
Un precedent fou l’anomenat “primer Terror”, pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d’excitació per la invasió estrangera del territori francès La primera onada, per l’octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció fou el moment de l’execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins La segona onada el Gran Terror, els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument…
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com…
codi
Electrònica i informàtica
Conjunt d’instruccions, en algun llenguatge determinat, que especifiquen un procés.
El codi executable és aquell que la màquina pot executar directament, bé perquè és escrit en codi o llenguatge de màquina, o bé perquè la màquina incorpora com a element bàsic del sistema les eines pertinents per a traduir-lo o interpretar-lo Com que el codi executable depèn de cada màquina determinada, per tal d’aconseguir que el programari sigui transportable, els programadors solen escriure els programes en llenguatges independents de la màquina El resultat és el codi font, que només serà executable si ha estat sotmès a un procés de traducció, en alguna d’aquestes dues modalitats bàsiques…
barra
Electrònica i informàtica
Àrea rectangular de la pantalla, o d’una finestra, que conté informació i controls.
Si bé les barres no són exclusives de les interfícies gràfiques, sí que hi prenen una especial rellevància Algunes de les més típiques són la barra d’estat, que dóna informació sobre l’execució actual del programa per exemple, en un processador de text assenyala el número de línia i columna on es troba el cursor, els modes especials d’edició activats, etc la barra de menús, que conté els menús de l’aplicació la barra d’eines, plena de botons i d’altres controls, que permet realitzar amb facilitat les tasques més habituals les barres de desplaçament, que permeten desplaçar el contingut de la…
Alexandre-François Debain
Música
Constructor d’instruments francès.
Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851 inventà l’…
Jimmie Lunceford
Música
Líder d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la…
colissa
Música
Secció extensible d’alguns aeròfons formada per dos tubs concèntrics hermèticament encaixats, que es poden desplaçar l’un dins de l’altre.
S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina