Resultats de la cerca
Es mostren 1132 resultats
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per tal com la…
Julia Eileen Gillard

Julia Eileen Gillard
© The University of New England
Política
Política australiana d’origen gal·lès.
Emigrà amb la seva família a Austràlia l’any 1966 Graduada per la Universitat de Melbourne en dret i arts 1986, durant els seus anys d’estudiant s’uní al Partit Laborista i, a partir del 1983, fou membre de la Unió Australiana d’Estudiants Del 1987 al 1998 treballà en un despatx d’advocats especialitzat en dret laboral i industrial Diputada al Parlament australià des del 1998, com a membre del Partit Laborista a l’oposició encapçalà diversos ministeris “a l’ombra” En guanyar les eleccions el Partit Laborista l’any 2007, fou nomenada vice-primera ministra i ministra d’Educació, Ocupació i…
Jordi Alcaraz i Solé
Música
Compositor català.
Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Institut Orquestral de l’Obrera de Concerts
Música
Orquestra creada el 1931 en el si de l'Associació Obrera de Concerts.
Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots els…
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…
Arnau Olivar i Daydí
Cinematografia
Crític i cineclubista.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…
Josep Casas i Augé
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en…
Pacià
Imatge de sant Pacià en un fragment del retaule de la catedral de Barcelona (1688), obra de Miquel Sala
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i bisbe de Barcelona (360-390).
Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota…
Ernesto Sábato
Literatura
Assagista i novel·lista argentí.
Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina