Resultats de la cerca

A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…

La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…

Les hemorràgies poden ésser de la pell, de les mucoses nas, genives, dels òrgans interns estómac, pulmons, ronyons, budells, musculars, articulars i sobretot intraarticulars, amb signes inflamatoris hemartrosis En la majoria dels casos es produeixen espontàniament El gran retard en el procés de coagulació és degut al funcionament inadequat d’algun factor de la coagulació en el 90% dels casos es tracta dels factors VIII o IX, que determinen les hemofílies A i B respectivament, tot i ésser normals els restants elements físics i biològics que hi són presents

L'any hidrològic 2014-2015 L'any hidrològic va ser una mica més generós que altres anys pel que fa a la quantitat d'aigua que va circular pels rius catalans, però passarà als anuaris estadístics pels dos episodis que es van produir i que van batre rècords l'un va passar a les conques internes de Catalunya i l'altre va ser exclusiu de l'Ebre Les conques internes de Catalunya Les mitjanes anuals dels diversos rius de les conques del sud Francolí, Gaià i Foix, del Llobregat i de la Tordera van ser més baixes que les històriques 1942-99 A la Tordera, el cabal mitjà de l'…

Eleccions generals del 15 de juny de 1977, Tarragona, R Vallvé CFV El pas del franquisme a la democràcia i l’inici del sistema de les comunitats autònomes, encara que van ser conduïts a través de negociacions entre forces polítiques i mitjançant decisions de les institucions centrals, aspiraven a donar resposta a les expectatives de la ciutadania Cal saber, però, quines eren aquestes exactament Naturalment, es pot considerar que el vot ciutadà, decantant-se per determinats partits polítics i deixant-ne d’altres fora de joc, constitueix, de manera indirecta, una aproximació a les preferències…

A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…

Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…

L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la…

Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a secretari general…