Resultats de la cerca

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

Intervenció de la Ciutadella a l’urbanisme barceloní Entre les intervencions urbanes més rellevants del règim borbònic a Barcelona cal esmentar la Ciutadella i la Barceloneta La Ciutadella es començà a construir l’any 1715, amb plànols i sota la supervisió de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom Va significar l’enderrocament de prop de nou-centes cases de la Ribera, una part molt notable del barri més popular de Barcelona La ciutat va haver de pagar les obres de la nova fortalesa que, més que per a defensar els seus habitants, havia estat dissenyada per a reprimir-los, la…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’…

És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…

Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un…

Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i…

Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…

Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista Nova Palma…

Hom fixa l’inici de la insurrecció el 26 de juliol de 1953, amb l’assalt infructuós de Fidel Castro, al capdavant de 200 homes, a la caserna Moncada a Santiago El 1956, amb el fracàs del desembarcament de Niquero, Castro començà la lluita guerrillera a Sierra Maestra on, gràcies al suport popular, es féu fort i publicà el Manifiesto de Sierra Maestra , constitucional i nacionalista El 1958 la resistència urbana i la guerrilla rural establiren un front comú Aquest any Ernesto Che Guevara ocupà Santa Clara, Raúl Castro Guantánamo i Fidel Castro Santiago Batista fugí i el 2 de gener de 1959 l’…

Abordar el tema de la “forma” de les ciutats quan hi ha tanta diversitat com ciutats han existit i existeixen en el món, i formes que responen, a més, a cultures i períodes històrics diferents, és una tasca complexa I això perquè qualsevol classificació implica establir un model basat en la categorització de variables diverses i relacionades entre elles Per exemple, es poden determinar tipus en funció de la grandària grans, mitjanes, petites segons la densitat compactes, extenses, disseminades segons els orígens parlem de models de ciutat grega, medieval, barroca o bé segons la forma del…