Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alfonso Balcázar Barcelona ARGUMENT L’obra teatral homònima 1954 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ Juli Coll, TDemicheli FOTOGRAFIA Georges Perinal Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pedro Schild MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Isidro BMaiztegui INTERPRETACIÓ Arturo de Córdova Dr Enrique Molinos, Amparo Rivelles Isabel, José María Rodero Ernesto, Yolanda Valera l’amant Adela, Ramon Martori el pare Aguilar, Mercedes Monterrey Olympia, Camino Delgado Carmen, Jesús Puche DrLanuz ESTRENA Madrid, 24121956, Barcelona, 09011957 en català, 31081981 Sinopsi…

Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima adaptació,…

Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen Los Padres de la Iglesia…

Construí els collegis dels jesuïtes de Le Puy 1610, Dijon 1611, La Flèche 1621, etc Projectà l’església de Saint-Paul et Saint-Louis de París 1627 Seguí sempre l’esquema del Gesù de Roma, i influí sobre tota l’arquitectura religiosa del segle XVII Acabà, en estil clàssic, la catedral d’Orleans

Ensenyà Sagrada Escriptura i hebreu a Lovaina i a Roma Publicà un extens comentari a tota la Bíblia, llevat de Job i els Salms, molt apreciat entre els catòlics fins al s XIX

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella D’entre…

Vida i obra Després de cursar estudis de teologia i d’ordenar-se de sacerdot, es doctorà a la John Hopkins University de Baltimore 1958 i a la Universitat de Friburg Suïssa el 1961 Inicià la seva carrera d’historiador treballant sobre la colonització del nord-oest dels EUA durant el tercer quart del segle XIX, especialment les guerres índies i el paper dels jesuïtes en els esmentats fets Aquesta etapa correspon a la fase predoctoral de la formació de Burns 1947-57, el fruit culminant de la qual fou l’obra The Jesuits and the Indian Wars of the Northwest 1966 Malgrat la definitiva orientació…

Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona secció sant Francesc Borja Director de la revista Selecciones de teología 1969-77, des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium secció de dogma Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia…

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…

Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…