Resultats de la cerca

Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…

Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…

Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix una setantena…

Es presentà al Liceu de Barcelona 1958 fent el paper infantil de Trujamán en El retablo de Maese Pedro , de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Iturbi, teatre on el 1959 estrenà l’òpera Amunt , de Joan Altisent El 1964 inicià els estudis de cant amb Jaume Francesc Puig, els quals compaginà durant poc temps amb la carrera de química, que abandonà per dedicar-se exclusivament al cant El seu debut professional tingué lloc al Gran Teatre del Liceu  l’any 1970 amb Norma , de Bellini, al costat de Montserrat Caballé El mateix any representà el Gennaro, de Lucrezia Borgia El 1971 fou…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda Hormigón, Enrique Castellón Juan…

Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació de grans…

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…