Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Josep Abril i Virgili
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…
,
Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poetessa i folklorista.
De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a Revista de Sabadell , Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental, costumista i religiosa…
,
Àngel Boixader i Roura
Periodisme
Literatura catalana
Poeta, escriptor i promotor cultural.
Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura…
,
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200…
codi de barres de ràpida resposta
Electrònica i informàtica
Sistema per a emmagatzemar informació en una matriu de punts o codi de barres bidimensional.
Tres quadrats situats als angles permeten detectar la posició del codi al lector Pot emmagatzemar fins a 7 089 caràcters numèrics i 4 296 caràcters alfanumèrics contràriament al codi de barres convencional, que només en pot emmagatzemar de 10 a 13 El codi QR fou creat per la companyia japonesa Denso-Wave el 1994 Al principi, s’utilitzava per a l’administració d’inventaris, però darrerament, amb la incorporació als telèfons mòbils d’un programari que permet la lectura del codi, s’utilitza per a altres aplicacions, com l’intercanvi de dades targetes de visita, adreces, pàgines web…
Ricard Cester
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en…
llegir
Educació
Distingir en un escrit (els sons figurats per les lletres).
Per ensenyar a llegir, hom ha emprat tradicionalment el mètode consistent a fer aprendre progressivament els noms de les lletres i, a partir d’ells, a passar a la lectura de síllabes i frases Al s XVI, Ickelsamer ideà el mètode fònic, ressuscitat al s XIX per Krugg, consistent a ensenyar, aïlladament, el so de les lletres i, a partir d’aquí, el de les síllabes, les paraules i les frases El mètode fònic ha estat perfeccionat per aportacions de nous elements mètode fonomímic de Grosselin, sons onomatopeics de Lange, etc Jean Joseph Jacotot 1770-1840, precursor de l’ensenyament…
recitatiu
Música
Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat…
tractus
Música
Cant del propi de la missa que consistia en uns versicles de salm o en un salm sencer interpretat sense interrupció, i que es cantava en els temps penitencials i les misses de rèquiem després del gradual i en comptes de l’al·leluia.
Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més…
Edicions Bromera
Editorial
Editorial creada el 1986 a Alzira, on té la seu, per iniciativa de Josep Gregori.
Té una vintena de colleccions, d’entre les quals destaquen les infantils i juvenils El Micalet Galàctic , Espurna , Els Nostres Autors , A la lluna de València , etc, a més de les colleccions d’assaig “Graella”, teatre i poesia Publica llibres de text d’educació primària i secundària bromeratxt, infantils Animallibres i juvenil bromerajove Edita també en suport digital i en xarxa continguts interactius, a més de la revista literària L’Illa L’any 2001 adquirí l’editorial castellana Algar i el 2002 creà la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura Formà part, amb Angle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina