Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats SI…
càrrega
Física
Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima,…
Sant Orenç (Sopeira)
Art romànic
Situació Església molt transformada però que conserva l’absis romànic, datable al segle XII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Orenç centra el nucli de població homònim, situat al vessant sud-occidental dels tossals de Sant Salvador Mapa 32-10213 Situació 31TCG120915 Per a arribar-hi des de Sopeira, s’ha de seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert i, a l’altura de l’embassament d’Escales, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera que porta a Sant Orenç JAA-MLIR Història Permet suposar ja l’existència d’aquesta església un document de l’any 1088, que esmenta un…
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu…
,
Vascularització i innervació de les fosses nasals i els sins paranasals
Anatomia humana
Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la part…
El que cal saber de fractures i lesions articulars simples
Els traumatismes causen bàsicament tres tipus de lesions en l’aparell locomotor la fractura òssia, que és la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos la luxació, que és el desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació i l’esquinç, que és la distensió, la ruptura o la desinserció dels lligaments articulars En cas d’accident greu, abans d’ocupar-se de les lesions òsteo-articulars simples, cal atendre sempre les funcions vitals i els traumatismes greus o múltiples El primer símptoma que es presenta quan es produeix una lesió òsteo-articular és el dolor…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté…
Josep Maria Recasens i Comes
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…
croat
Croat d’argent de Pere II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de iners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina