Resultats de la cerca
Es mostren 5223 resultats
Sant Feliu i Sant Jaume de la Colomina (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aquesta església és situada en el conjunt d’edificis del mas de la Colomina, al costat mateix de la carretera de Laguarres a Roda de Ribagorça, a l’indret del pont de la Colomina Mapa 32-11 251 Situació 31TBG951807 Església L’església de Sant Felip i Sant Jaume de la Colomina és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis poligonal Com les esglésies de Sant Joan de Morens, Sant Joan del Mont de Roda o Santa Eulàlia de Beranui, entre d’altres, Sant Felip és un exemple de la implantació de tipologies absidals gòtiques en edificis…
Castells i edificacions militars de l’Alta Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Bonansa Castell de Bonansa Castell de Bibils Torre de Buira Montanui Castell de Montanui Castell de Senyiu o de Vallsenyiu Castell de Casterner de Noals El Pont de Suert Castell de Suert Castell de Lavaix Castell de Castelló de Tor Castell del Grau de Castelló Castell de Sarroca o de Sarroqueta Castell de Viuet Castell de Malpàs Castell d’Erill o d’Erillcastell Castell de Peranera Castell de Castellars Castell de Vilba Castell de Gironella Castell de Viu de Llevata Castell d…
Castells i edificacions militars de les Garrigues anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Castell de l’Albagés L’Albi Castell de l’Albi Arbeca Castell d’Arbeca Fortificació de les Borgetes Les Borges Blanques Castell de les Borges Blanques Castelldans Castell de Castelldans Cervià de les Garrigues Castell de les Besses El Cogul Castell del Cogul L’Espluga Calba Castell de l’Espluga Calba La Floresta Castell de la Floresta o dels Castellots Fulleda Castell de Fulleda La Granadella Castell de la Granadella Juncosa Castell de Juncosa Fortalesa…
John Armstrong
Història
Militar
Enginyer militar anglès.
El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…
Domènec Estruch i Jordan
Disseny i arts gràfiques
Cartografia
Gravador i cartògraf.
Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…
Escola d’Agricultura
Agronomia
Institució creada com a Escola Superior d’Agricultura per la diputació de Barcelona el 1911 com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), ampliada i perfeccionada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les…
Colomer de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Situació Base d’un colomer, recolzada en part sobre una roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben a la part alta del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC587872 Colomer Es tracta de la base d’un colomer, recolzat parcialment sobre la roca La part que en sobresurt fa 3 m d’ample per 1,5 m L’aparell és irregular, amb els carreus de petites dimensions, només treballats a les cantonades, units per un morter de guix L’alçària de les restes conservades no ultrapassa els 3 m A la base les pedres fan un sòcol poc pronunciat Per poder arribar-hi hom hi practicà…
Nadal Llopis Lladó
Escalada
Espeleologia
Escalador i espeleòleg.
Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat espanyol, Speleon 1950, i…
Antoni Victory i Taltavull
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina