Resultats de la cerca
Es mostren 5728 resultats
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat…
Antonio Francisco de Correa Véglison
Història
Militar.
Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el…
procés de Nuremberg

Jutges del tribunal militar internacional del procés de Nuremberg (20 de novembre de 1945)
© United States Holocaust Memorial Museum
Història
Judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 — 1 d’octubre de 1946).
El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a l’ONU de…
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…
Agustí de Ros i Delpàs
Història
Militar
Militar.
Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…
Carles Gonzàlez i Botet
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870 Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics El mateix any el Consell Suprem de Guerra el…
Rafael Nebot i Font
Història
Militar
Militar.
Era coronel d’un regiment estacionat a València En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de collaborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València El 1706 ocupà Utiel El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona Fou…
Joaquim Collar i Serra
Militar
Militar i pilot d’aviació.
Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm 11, amb seu a Barcelona Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del…
Francesc de Bournonville i de Perapertusa
Història
Militar
Militar i regidor.
Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina