Resultats de la cerca

Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà l’equació…

És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons en sistemes…

L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…

La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…

Acostumen a ser productes d’extracció natural, com les pectines obtingudes de la pell de llimona o del bagàs de poma, és a dir, llargues cadenes, ramificades o no, formades per diverses seqüències de glúcids simples i/o els respectius àcids No formen veritables solucions, fet degut a la mida de les seves molècules, tot i que tenen un elevat poder d’atracció de l’aigua, que provoca l’increment de la viscositat i l’espessiment La capacitat de gelificar pot ser reversible tèrmicament Hi ha ingredients tradicionals, com la gelatina, i altres proteïnes o midons que tenen també aquestes propietats…

El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional Segons el…

Per explicar la tixotropia han sorgit diverses teories la de la solvatació proposa que al voltant de les partícules colloidals es formen capes gruixudes de molècules d’aigua, anomenades liosferes d’aquesta forma les partícules colloidals esdevenen tan grans que perden llibertat de moviment i el sistema es converteix en un gel Hom creu que en remenar el sistema colloidal, les liosferes es distribueixen parcialment i aquell esdevé líquid La teoria de la coagulació orientada suposa que les partícules colloidals que formen un sistema tixotròpic són anisòtropes o anisomètriques, o les dues coses…

D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per condensació…

Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals…

És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític…