Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Hamilton
Llinatge feudal d’Escòcia, originari de Cadzow.
Té per genearca Gilbert de Hamilton s XIII D’entre els seus descendents, que formaren diverses línies, cal esmentar James Hamilton mort el 1479, hereu de la línia primogènita, creat lord Hamilton 1445 i casat amb Maria, filla del rei Jaume II d’Escòcia James Hamilton mort el 1547, segon comte d’Arran, elegit regent d’Escòcia en morir Jaume V 1542 el parlament el declarà hereu del tron i governador del regne durant la minoritat de Maria I, i Enric II de França el féu 1549 duc de Châtellerault resignà la regència el 1554 James Hamilton mort el 1648, que rebé 1643 el ducat de Hamilton i el…
Robert Bordet
Història
Cavaller normand, dit també Robert d’Aculley (o Culley) i Robert d’Aguiló, que anà a Aragó amb l’exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d’Alfons I d’Aragó.
Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort,…
Marek Kopelent
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques serialistes en formes i…
Tello I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1353-58 i 1366-70).
Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…
Frederic I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1496-1503).
Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500 Frederic…
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Història
Militar
Almirall.
Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la…
obra
Transports
Cadascuna de les dues parts (obra morta i obra viva) en què hom pot considerar dividit el buc d’un vaixell.
auriculariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les auricularials, de carpòfors gelatinosos, replegats, que apareixen sobre fusta morta o arbres debilitats.
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina