Resultats de la cerca

Situació Turó de Gebut, on hi ha les escasses restes del castell a dalt, i angle sud-est de l’antiga fortificació, que en constitueix el sector més visible ECSA-JI Rodríguez / ECSA-JBolòs Les ruïnes del castell de Gebut són situades al cim d’un turó que s’alça a uns 300 m al nord-est del tossal on hi ha el poblat ibèric de Gebut Resta a mig camí dels pobles de Soses i d’Aitona, sobre les terrasses del riberal del riu Segre El poble de Gebut s’estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia Mapa 31-15 387…

Situació És una construcció que es troba a uns 20 m i separada de l’església de Sant Miquel, vers el sud-est Mapa 220M781 Situació 31TEG084945 História Es tracta d’una extensa edificació medieval Abans que el terreny fos esglaonat amb maquinària pels serveis de repoblament forestal, l’únic testimoni d’aquesta construcció que sobresortia del terreny i de les garriques que la cobrien era un fragment de mur amb dues filades d’ opus spicatum * La dita acció d’esglaonament feta el 1975 originà la destrucció d’aquest mur i de moltes altres estructures del conjunt, però, a més, en descobrí l’…

Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…

El primer conjunt episcopal Piscina del baptisteri de la primitiva catedral Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic / R Muro No disposem de gaires dades arqueològiques sobre l’inici del cristianisme a la ciutat de Barcelona i els primers edificis vinculats al culte cristià del segle IV Tanmateix, podem dir que els orígens de la configuració del conjunt episcopal s’han de cercar en una gran propietat, una important domus situada sota l’actual plaça de Sant Iu, amb una extensa zona artesanal annexa El propietari, sens dubte pertanyent a I’elit local, hauria donat una part de…

Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…

Situació Tomba de lloses situada en un lloc isolat prop de la finca del Maset, que recorda les tombes antropomorfes excavades a la roca Jl Rodríguez Al nord-est de la muntanya de Montmagastre, a la partida del Cirerol, prop de la finca del Maset, hi ha una tomba feta amb lloses Mapa 33-13328 Situació 31TCG458496 De la carretera que va d’Artesa a Tremp surt la carretera que porta fins a les cases de Montmagastre El Maset és a uns centenars de metres cap al nord Necròpoli Aquesta tomba de la partida del Cirerol es va localitzar com a conseqüència de les prospeccions efectuades l’…

Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita…

Situació Una de les tombes antropomorfes, integrada en la petita necròpolis, sota una balma de la roca del Corb ECSA - V Roca Aquestes tombes són situades sobre la Roca del Corb i la Mola de Sant Honorat Mapa 34-12291 Situació 31TCG563603 Per a poder accedir al lloc on hi ha les sepultures, cal seguir inicialment el mateix itinerari que mena a Sant Salvador del Corb, fins a arribar al coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la de Sant Honorat Les sepultures són a llevant, sota el coll, en una represa de la roca Cal baixar a peu fins a l’indret, car no hi ha cap camí concret que hi…

Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la tercera, 0,2 × 0,12 m La seva…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la…